Sóc a l’oficina, faig un descans mental i aprofito per reflexionar sobre un cúmul de sensacions que crec que val la pena compartir i escriure per a recordar-les en un futur. Com de costum, “les nenes” estan rient davant meu fins al punt que els falta la respiració. Necessitàvem aquest descans, el model d'anàlisi CANVAS ens fa topar cada tres minuts amb la inutilitat del govern i la seva acció que ja anomenem “des-desenvolupament”. També aprofito per comunicar-vos un canvi de rumb, un canvi genial i emocionant, fascinant!
Acabem de celebrar la unió de forces entre les dues parelles de projectes. Acabem de celebrar el tret de sortida, l’aprovació a la nostra idea, una idea conjunta. Hem detectat una necessitat de FUNDAP que volem solucionar somniant gran. Hem decidit que ens atrevim, hem decidit que no volem proposar, volem implementar. Com sona “FAMILIA FUNDAP”? Aviat n’explicarem més detalls... Aquesta setmana ho presentem a la gerent! Desitgem de tot cor que no ens tallin les ales.
Cada dia celebrem. I quan dic celebrar em refereixo a balls, abraçades, smoothies, idees, cançons... Tenim un hàbit, una oració, una reflexió, una bateria: cada dia “celebrem lo bé que estem, la sort que tenim i lo molt que aprenem”. La versió informal i curta, que utilitzem per exemple de festa, és “qué majas somos”. I la genèrica i neutral és “somos estupendas, qué bien nos lo montamos.” La versió professional és que ens presenten com a “catedràtiques, especialistes, expertes i professionals dels negocis”. En definitiva, com bé diu la Juliana, “podríem no tenir raó però és que jo ens creuria.” Una diu “som unes cracks”, i l’altra afageix: “jo també ho penso.”
Vivim en un núvol, retro-alimentem la felicitat que ens envaeix a cadascuna. És màgic. Ens hem ajuntat quatre positives, optimistes de la vida que enfoquen tota l’energia en aprendre, descobrir, i ajudar a FUNDAP. El nostre matrimoni de quatre neix en “l’haver” de compartir aquesta experiència juntes, i creix cada dia en el “voler” fer d’aquesta alguna cosa fascinant juntes. Parem a pensar i apreciem. Parem i respirem, meditem i ens escoltem entre nosaltres. Ens obrim i ens descobrim. Ens donem suport. Totes tenim una funció, som un equip en lo professional i en el dia a dia. Comencem a estimar-nos.
Hi ha un punt en tota la història que ens sorprèn fins i tot a nosaltres mateixes. I és que contagiem, contagiem energia positiva i felicitat. Coneixem a persones molt especials que conecten amb nosaltres i agraeixen passar estones junts, parlant de tot i de res. Som aire fresc. És increïble. Les persones que s'uneixen al nostre viatge, com el pare de la Sofi, (ver foto), gaudeixen de la nostra companyia, i això només ens creix.
Tenim un sistema, cal dir-ho. Totes tenim un vot, menys la concernida, que en té dos. Les decisions es voten. És molt divertit, i també un mecanisme de defensa contra els “latinlovers”, però millor no entrem en detalls.
Fem cafè sense cafetera, obrim vi sense obridor, rentem sense rentadora, riem i riem. Arriben les nenes de treballar i abans de deixar les coses ens venen a saludar. Alegria pura al trobar-nos al cap del dia. Tot i que a partir d’ara, treballarem juntes!
No sé, no sé molt bé com acabar-ho d’explicar. Celebrem lo bé que estem, la sort que tenim i lo molt que aprenem.
