Semblava ser que la costa quedava ben lluny de Quetzaltenango, però el camí es va fer ben curt entre les palmeres.
Divendres vam acudir a una fira de salut que organitzaven les voluntàries de Fundap en una petita comunitat prop de Retalhuleu, no gaire lluny de la costa. I és per això, aprofitant el viatge, que vam decidir passar la resta de matí a la platja. No ens l'esperàvem com la vam trobar. Sorra negra i sense cap ànima prenent el sol o intentant barallar-se amb les fortes ones del Pacífic. Tenia el seu encant tot plegat, però de cap manera s'assemblava a les grans platges del Carib. Potser és això el que la feia especial, el fet de trobar-se en un lloc privilegiat del tròpic, però desert.
Un cop vam estar ben sucarrimades, i ja cansades del sol que tant havíem esperat (a Quetzaltenango el sol "brilla" per la seva absència) vam fer camí cap al restaurant més proper. Allà vam poder gaudir d'un bon plat de "camarones empanizados" y "ceviche con camarones" a bon preu. Un manjar a peu de marea.
A la tarda, i un xic envermellides, vam anar a visitar la clínica i farmàcia de Reu, on vam passar bona part de la tarda abans no vam agafar el cotxe per tornar a casa. Abans, però vam passar per la Despensa a comprar un gran pot de crema hidratant.
Encara tenim les cames vermelles. El pròxim cop tindrem més compte.